El St pauli, l' equip antifeixista per excel·lencia, torna a la Bundeslliga

Punk, anarquisme i condons per la Bundeslliga

L’ ascens del St. Pauli a la bundeslliga porta de nou al màxim nivell el club més peculiar del mon: antifeixistes en el seus estatus, té 11 milions de seguidors a Alemanya, el seu president és obertament gay i, ara, és presenta amb una tenda eròtica com patrocinador.

No hi ha club que desperti més passions dins i fora d’Alemanya. El St. Pauli, el club del barri portuari de Sankt Pauli a Hamburg, es va convertir en una icona en els 80 al ser el 1er club del mon que es feia antifeixista, antisexista i antiracista incloent-hi les clàusules als propis estatus. La bandera pirata és el seu logo oficial, i representa l’oposició al establiment capitalista. És una icona mundial de l’esquerra i del futbol. A més a més, és el club amb més sòcies del mon. El seu poder és gran, la seva pressió va aconseguir retirar de l’estadi els anuncis d’una revista masculina al considerar que és denigrava a la dona.

La seva essència es absolutament trencadora en el futbol mundial. “És l’equip de la classe treballadora”, declarava Butje Rosenfeld ex jugador del club i ara periodista. Sankt Pauli es va omplir d’immigrants a finals dels 60 i ara, aquest col·lectiu i el dels estudiants plena un barri on el moviment okupa té una presencia palpable. A més a més, el club és seguit massivament per grups musicals alternatius de tot el mon, des de Bad Religion, Asian Dub Foundation o Turbonegro, que inclús els hi va dedicar una cançó.

Quan estaven a 3era divisió l’estadi acollia a uns 15.000 afeccionats quan la mitja en aquesta divisió és de 200.

El seu president, Corny Littman, és director de teatre i obertament homosexual. Als anys 70 el president del club va decidir canviar el nom de l’estadi pel seu nom propi, però quan l’actual president va entrar a formar part del club, va tornar-li a canviar el mon per l’original, ja que l’antic president havia pertangut al Partit Nazi. Actualment segueix tenint el nom original de Millerntor.

El nou ídol de l’afició és Deniz Naki, alemany de pares turcs que ha portat la seva identificació amb el club fins l’extrem. El passat mes de novembre, a casa de gran rival Hansa Rostock (equip d’una ciutat amb un alt percentatge de vots d’ultradreta) Naki va celebrar un gol anant al fons dels ultres locals i fent el senyal de que els hi tallaria el coll. Un cop va acabar el partit, va clavar la bandera del Sankt Pauli a la gespa.

La seva increïble legió de supporters (només a Alemanya 11 milions) ha atret a multitud de patrocinadors com Dacia i Nike, però qui ha aconseguit ser el patrocinador oficial del Club és Orion, una empresa d’articles eròtics d’Internet. Per celebrar l’ascens han elaborat 20.000 condons amb l’escut del club.