Guardiola encabeza manifestación soberanista catalana

El independentismo catalán se pronuncia a favor del referendo que busca definir en las urnas su soberanía

Redacción
Fútbol Rebelde

El entrenador Josep Guardiola lideró el pasado 11 de junio un acto a favor del referendo soberanista que preparan las autoridades catalanas para octubre.

Guardiola, actual director técnico del Manchester City, leyó un manifiesto frente al Monumento de las Cuatro Columnas, en Montjuïc, Barcelona, bajo el lema “Referéndum es democracia”.

En la multitudinaria manifestación, el independentismo catalán expresó apoyo y pidió ayuda para la consulta anunciada por Carles Puigdemont, presidente catalán, para el primero de octubre próximo.

Pero el gobierno español y el Tribunal Constitucional de España se han opuesto sistemáticamente a esta iniciativa, argumentando que las leyes nacionales lo impiden.

Guardiola, exjugador y exentrenador del Fútbol Club Barcelona, leyó una declaración en la que se apela a la comunidad internacional para defender el derecho a la libertad de expresión política y el derecho de voto de los catalanes.

Para ellos, es un abuso que el Estado español se niegue a autorizar el referendo independentista. Sin embargo, las entidades catalanas han anunciado que seguirán adelante con su proceso soberanista, pese a las amenazas y negativas del gobierno central español.

"El primero de octubre votaremos en un referéndum, aunque el Estado español no quiera", advirtió Guardiola, que también dirigió al Bayern Múnich.

Júpiter, el club catalán que resistió a la dictadura de Franco

El Club Esportiú Júpiter fue foco de resistencia a la dictadura de Primo Rivera y al golpe de Estado de Franco

Por Gabriel Casas
Marcha

A cualquier buena historia de un club hay que agregarle el contexto de su época de fundación. Así, como en la Argentina, en principio Argentinos Juniors se llamó Mártires de Chicago (por la matanza de trabajadores que peleaban por sus derechos en esa ciudad estadounidense en 1886) o en Independiente se eligió ese nombre para diferenciarse de la patronal en donde trabajaban (la tienda “A la ciudad de Londres”), que habían formado el club Maipú Banfield y los empleados de menor rango pagaban una cuota social que les permitía presenciar los partidos, pero no participar de los mismos.  Disconformes, un grupo se abrió y formó su propio club. Con lógica decidieron denominarlo Independiente.

Sin embargo, la institución que nos motivó para esta nota está muy lejos de los clubes hoy afincados en La Paternal y Avellaneda. Se trata de Club Esportiú Júpiter, un club catalán que se fundó en 1909 en Barcelona. Sus fundadores fueron unos ingleses (¿cuándo no?): los hermanos Mauchan, que eran trabajadores fabriles en el barrio de Poblenou. Inmediatamente, el flamante club reflejó el espíritu obrero del barrio, el mayor exponente de la revolución industrial en Cataluña. Y también en toda España.

Los fundadores del Júpiter, y también sus jugadores, no se quedaron quietos con la simpatía barrial. Ya en la década del 20, cuando el club estaba federado y participaba de los campeonatos, se transformó en un equipo que desempeñó un papel militante en la época de la dictadura de Primo Rivera, en la Segunda República, la guerra civil y ya en la década del 30 durante la larga etapa de otro dictador militar español: Francisco Franco.

Es que la mayoría de los integrantes del Júpiter eran anarquistas, ya que el barrio Poblenou era el cuartel de los anarquistas en Barcelona. Ahí se estableció Buenaventura Durruti, figura emblemática del anarquismo y el sindicalismo catalán. La etapa de esplendor del Júpiter en lo futbolístico (tenía unos 2000 socios, cifra importante para ese entonces) coincidió con una época tremenda de España en los años veinte. Sus aficionados, también anarquistas, con complicidad del club aprovechaban los viajes del equipo, para poner armas en los balones y así transportarlas por el país.

En esa época, las pelotas antiguas de fútbol no estaban cerradas herméticamente como las de la actualidad. Tenían cordones como una zapatilla. Los anarquistas las desataban, sacaban la cámara y ponían dentro las pistolas desmontadas. En 1925, el Júpiter tocó el cielo futbolístico con las manos: fue campeón del grupo B de España. Lo que hoy sería la segunda división.

El Júpiter fue pionero en Catalunya y al principio creció a la par del Barcelona. Después se originó un incidente con el club donde hace años brilla Lionel Messi. En ese 1925 que el Júpiter obtuvo el título de segunda división, el Barcelona salió campeón en la Copa de España.

Para celebrarlo en conjunto hicieron un partido en el antiguo coliseo azulgrana. La Marina Real Británica, que estaba anclada ese día en el puerto de Barcelona, asistió al encuentro e interpretó la Marcha Real, por entonces himno de España. El público reaccionó con abucheos y eso disgustó a las autoridades. Consecuencia,  cerraron el campo y el Júpiter fue suspendido por seis meses de participar en los torneos.

El Júpiter no sólo simpatizaba con el anarquismo, sino que contribuía económicamente dando al movimiento gran parte de sus ganancias. Entonces, el estadio se transformó también en una guarida para cobijar un arsenal de armas listas para la revolución.

Aunque no hay datos certeros de la veracidad de los hechos, se sitúa al campo del Júpiter como la resistencia anarquista al golpe de Estado del general Franco en 1936. Dice la leyenda que desde ahí salieron dos camiones repletos de armas para combatir la insurrección fascista. Ya sabemos que el golpe de Franco se concretó. Y como al régimen militar no le simpatizaba el nombre del club, se decidió cambiarlo por el de Hércules.

La dictadura de Franco intentó que el Júpiter se transformara en una filial del club Espanyol (el actual clásico del Barcelona en la ciudad) para terminar de diluir su nombre histórico. No tuvieron éxito en esa gestión.  Y ya en los años noventa, con Franco bajo tierra desde 1975, el Júpiter recuperó sus colores y escudo originales. Hoy milita en la tercera división española. Aunque, como sabemos, el anarquismo ya es cosa del pasado.

Selección vasca vence 1-0 a Cataluña en amistoso

Con gol de Aduriz, Euskadi se quedó con el triunfo en el Camp Nou

La selección vasca de fútbol se impuso por la mínima diferencia en el amistoso ante su par de Cataluña. El partido se celebró el 26 de diciembre pasado en el estadio Camp Nou de Barcelona, vestido con banderas y consignas independentistas.

Un gol de Aritz Aduriz, delantero del Athletic de Bilbao, bastó para que la visita se quedara con la victoria.

Las selecciones vasca y catalana reivindican la cultura nacional de sus pueblos, aunque su oficialidad aún no es reconocida por las autoridades deportivas y sólo pueden disputar partidos amistosos, como los que suelen celebrar a finales de cada año.

Ficha técnica

Cataluña: Pau López; Aleix Vidal, Piqué, Bartra, Jordi Alba; Sergio Busquets, Verdú, Sergi Roberto; Piti, Sergio García y Víctor Rodríguez.

También jugaron: Masip, Montoya, Dídac Vilà, Álvaro, Javi Márquez, Víctor Álvarez, De la Bella, Keita, Gerard Moreno, Dadid López y Jordán.

País Vasco: Iraizoz; Boveda, Ansotegi, Iñigo Martínez, San Jose; Berchiche, Illarramendi, Xabi Prieto, Muniain; Aduriz y Toquero.

También jugaron: Riesgo, Balenciaga, Carlos Martínez, Agirretxe, Capa, Markel Bergara, Etxeita, Mikel Rico, Roberto Torres, Aurtenetxe y Eraso.

Gol: 0-1, min.40: Aduriz.

Árbitro: Xavier Estrada, del colegio catalán.

Incidencias: partido amistoso disputado en el Camp Nou ante 51.244 espectadores.

Entre gritos de independencia, catalanes y vascos empatan en amistoso

En juego celebrado en Bilbao, las selecciones vasca y catalana igualan a un gol.

Las selecciones de Cataluña y de Euskadi empataron 1-1 en un amistoso disputado este domingo 28 en el estadio de San Mamés, en Bilbao.

El encuentro se disputó en un ambiente festivo y con continuos gritos en las tribunas a favor de la independencia.

Previamente al encuentro, una marcha por el centro de Bilbao reivindicó la oficialidad de ambas selecciones. En el campo, los jugadores exhibieron dos pancartas con las consignas “One country, One Team” (Un país, una selección) y “Una nació, una selecció" (Una nación, una selección).

El marcador se abrió apenas a tres minutos de iniciado el encuentro. Aritz Aduritz, delantero del Athletic Club, puso el 1-0 para los anfitriones. A partir de ese momento, la visita se hizo con el control del balón.

Justo antes del descanso, el delantero Sergio García, del Espanyol, igualó el marcador aprovechando un contragolpe.

La parte complementaria se convirtió en un carrusel de cambios en ambos equipos para que jugaran todos los convocados. Sergio Busquets, volante del Barcelona, fue el único que jugó la totalidad del encuentro.

Con este amistoso se conmemoró el centenario del primer partido entre ambas selecciones, disputado el 3 de enero de 1905 en el antiguo San Mamés, con resultado favorable a los vascos por 6-1.

Ficha técnica: 

1 - Euskadi: Iraizoz (Xabi Irureta, min.64); Carlos Martínez (Bóveda, min.46), Ansotegi (Etxeita, min.46), Íñigo Martínez (San José, min.46), Balenziaga (Aurtenetxe, min.46); Iturraspe (Bergara, min.46), Beñat (Dani García, min.46); Capa (Susaeta, min.46), Xabi Prieto (Torres, min.46), Ibai Gómez (Yuri, min.64); y Aduriz (Arrubarrena, min.46).

1 - Catalunya: Kiko Casilla (Masip, min.46); Víctor Sánchez (Montoya, min.46), Bartra (Sergi Roberto, min.46), Piqué (Fontás, min.46), Jordi Alba (Víctor Álvarez, min.60); Xavi (Gerard Moreno, min.60), Busquets; Deulofeu (Piti, min.46), Sergio García (Samper, min.60), Aleix Vidal (De la Bella, min.46); y Jonathan Soriano (Álvaro Vázquez, min.60).

Árbitro: Bikandi Garrido (Comité vasco). No mostró ninguna tarjeta.

Asistencia: 40.000 espectadores, aproximadamente -4.000 de ellos catalanes-.

El futbol serveix als quítxues per a reivindicar-se

El Mushuc Runa, fundat per indígenes el 2003 a partir d'una cooperativa de crèdit, arriba a la primera divisió de l'Equador. El club és un exemple d'èxit d'una iniciativa sorgida d'una comunitat autòctona. "El Mushuc Runa representa la nostra cultura", diu una aficionada.

Nationalia.cat

Seguint el lema "Serietat i afany per a aprendre", l'equip de futbol Mushuc Runa ("Home Nou" en quítxua), conegut popularment pel malnom de "Ponchito", és el primer equip sorgit del món indígena (va ser fundat per quítxues chibuleos) que ha aconseguit arribar a la màxima categoria del futbol equatorià, la Sèrie A. Dos noms són claus en aquesta història d'èxit: el de Luis Chango, empresari quítxua chibuleo que el 2003 va fundar un club de futbol per a vehicular aquesta identitat, i el de la cooperativa d'estalvi Mushuc Runa, fundada el 1997 per 38 indígenes i de la qual Chango és gerent. De ser un conjunt amateur, ha arribat al cim del futbol equatorià.

L'èxit ha servit per a endegar un procés d'autoestima per part de molts quítxues, sentiments de superació del complex d'inferioritat molt difós, en sintonia amb la marginació històrica del poble quítxua. De fet, el mateix Chango, de petit, va haver de superar el menyspreu del futbol per part de la seva pròpia família, que el considerava una forma de perdre el temps. Una mentalitat lligada al treball infantil: jugar al futbol va contra la productivitat i és propi de ganduls. Cosa que ara xoca amb la influència de la cultura occidentalitzada entre els joves autòctons.

Pensant en el futur, Chango ha fundat una escola de futbol que serveixi de pedrera infantil. El club té convenciment que, així, trenca amb els fets les "barreres mentals", no solament del poble quítxua sinó també d'altres pobles indígenes. Ara Chango està ajudant a finançar la construcció d'un estadi propi a Echaleche, a 3.260 metres d'altitud. Mentre, l'equip disputa els seus partits com a local a l'estadi de Bellavista, a Ambato, a 2.577 metres. És a Ambato on està situada la seu del club, governat per la cooperativa d'estalvi, que avui té sucursals en diverses províncies de l'Equador, amb més de 170.000 socis.

Chango no vol ser exclusivista pel que fa a la composició del seu equip. Evita que el conjunt perpetuï l'exclusió que sofreix el poble quítxua: actualment, el Mushuc Runa té jugadors afroequatorians, mestissos, argentins i uruguaians, dirigits per un entrenador argentí, César Vigevani, qui va lluir una samarreta amb el lema "Orgullós de ser indígena" quan l'equip va aconseguir l'ascens a Primera Divisió.

Un somni fet realitat abans del que es podia preveure

Els observadors consideren l'ascensió del Mushuc Runa com a gairebé miracolosa. Ningú no es pensava que en tan pocs anys i amb tan pocs mitjans aconseguiria arribar al cim del campionat, entre els grans de l'Equador. Els seus dirigents són molt realistes i admeten que és difícil encara situar-se entre els primers de la lliga. Continua sent el temps d'aprendre, per a mantenir la categoria enguany, tot pensant, però, que s'ha d'arribar a poder competir en tornejos internacionals. En qualsevol cas, els aficionats del Mushuc Runa poden celebrar ja la seva primera victòria a la Sèrie A, aconseguida el 8 de març: l'equip ha abandonat la cua de la classificació.

Són cada dia més els quítxues aficionats amb el seu equip. Els motius els resumia Josefina Hualo, en declaracions a la BBC: "El Mushuc Runa representa la nostra cultura i, per això, li dono suport de tot cor, a les bones i a les males. És emocionant veure'l jugar contra els equips més importants i antics de l'Equador", Unes paraules ampliades en una altra declaració al mateix mitjà, fetes per César Pandi, membre de la comunitat de Echaleche: "Amb la nostra presència als estadis, volem convidar tots els indígenes que viuen en diverses ciutats de l'Equador que siguin partícips d'aquest gran projecte en el futbol que representa el Mushuc Runa".

El diari de més difusió de l'Argentina, El Clarín, ha reconegut que el Mushuc Runa és "ara objecte d'admiració en el futbol de l'Amèrica del Sud, amb un impecable manejament econòmic [...]. Chibuleo és la història d'una reivindicació. L'expliquen tants aixecaments indígenes que van néixer allà i que des d'allà van lluitar en nom de la restitució de tants drets robats". Darrere de les victòries esportives del Mushuc Runa hi ha "una història màgica de constància i superació [...]. El futbol va transformar la comunitat en un fenomen nacional que, amb molta naturalitat, supera allò que és esportiu. És una admiració per a tota la societat".

Més encara, aquest fenomen s'escapa de la imatge dels indígenes com a gent només apta per a l'agricultura i per activitats relacionades amb el camp, i ser tan sols subjectes de crèdit d'alt risc, de "poca confiança i no rendibles", segons apunta el mateix web de la cooperativa. L'èxit de la cooperativa que finança el club demostra com n'estaven d'equivocats determinats sectors socials, molt sovint lligats al poder.

Pinochet i el futbol

Bon Cop de Cap analitza l'estreta relació entre el dictador i l'esport

El programa d'esports Bon Cop de Cap analitza la relació entre el futbol i el dictador xilè Augusto Pinochet. En aquest vídeo s'explica com va impulsar l'equip Colo-colo, va utilitzar estadis com a presons, es va assassinar del cantant Víctor Jara o la suspensió del partit Xile-URSS per la negativa russa ja que dins l'estadi hi havia presoners tancats amb soldats amenaçant-los perquè no fessin soroll.

Oleguer Presas escribe sobre la huelga del 29M

Columna del futbolista catalán sobre la huelga general del 29 de marzo y la represión policial:

Locura

Por Oleguer Presas
www.directa.cat

Contenedores quemados, daños en el mobiliario urbano, escaparates rotos, gases lacrimógenos, pelotas de goma, ojos reventados, bazos destrozados, fracturas de huesos. Golpes y más golpes. “Estos catalanes están bien locos” diría aquel. Pero cuando una va más allá de la locura e intenta dar con las causas, se da cuenta que el contexto social tiene gran parte de la culpa de todo lo que está pasando.

Es totalmente criticable la quema de contenedores, establecimientos o rotura del mobiliario urbano. Pero quedarnos sólo en eso y no ver la tensión generada por la situación extrema a la que cada vez más familias se ven abocadas al quedarse sin trabajo, sin casa, sin recursos y sin perspectivas para revertir la situación, sólo puede ser diagnosticado como miopía voluntaria y voluntad difamadora.

La situación es mucho más compleja. Nos dicen que nos apretemos el cinturón, que es tiempo de crisis, que no queda otro remedio, que la situación es excepcional… Y eso, todo lo justifica. Discursos presentados como neutros pero con una alta carga ideológica. No hay otra opción, es el único camino. Y así, van aprobando políticas y recortes que de neutros no tienen nada.

Es bajo el paraguas de la excepcionalidad y la urgencia que, sin negociarla con la clase trabajadora, se ha aprobado y se está aplicando la Reforma Laboral. Y aún así, el mismo PP ha reconocido que la reforma no generará ocupación a corto plazo. Entonces, ¿por qué tanta prisa para aprobarla? Se vislumbra claramente que el objetivo principal no es crear ocupación sino favorecer al empresariado en detrimento de las condiciones de los trabajadores y las trabajadoras.

Es en este contexto que se convocó la Huelga General y donde damos con el amplio seguimiento y las masivas movilizaciones en diversas ciudades de Catalunya (en Sabadell, la mayor que yo recuerde). Parece, empero, que existe una voluntad premeditada de focalizar la atención en los disturbios y esconder así el profundo malestar de una población que, ahogada ante tanto recorte, expresa su rechazo.

Entendiendo esto, se puede ir más allá del simple análisis que lo considera vandalismo y ver muestras de impotencia y rabia contra un sistema que generaliza la pobreza, perpetua las desigualdades y ahoga esperanzas. No por ello dejan de ser acciones criticables, aunque también nos permite ver con claridad que una “ofensiva policial y judicial” como la que ha anunciado Felip Puig no pretende solucionar el problema sino conseguir una ciudadanía sumisa mediante el miedo.

Es peligroso y preocupante que se instaure la cultura del miedo y la represión indiscriminada contra aquellas personas que protestan por las acciones de quién gobierna. Pareciera que utilizar la amenaza de sufrir represalias y acabar con las manifestaciones de disidencia política eran métodos pasados. Pero no. Hablar de regular el derecho de reunión y manifestación, aplicar leyes de excepción o encarcelar preventivamente como ya se ha hecho esta vez, representa un retroceso brutal en términos de derechos y libertades. Sin tapujos y a lo grande. Con ellos o con nosotros. Es lo que se extrae de la afirmación “ya no se vale el yo pasaba por allí ” de Felip Puig. Ya no se trata de cometer o no un delito, sino de participar en una manifestación donde se comete un delito. No se persigue una acción concreta. Sino ideas.

Otra vez, se aprovecha el alarmismo y la excepcionalidad para recortar derechos, esta vez políticos y sociales. Ya se sabe: estamos en tiempos de crisis y toca apretarse el cinturón… mejor dicho, que unos se lo quiten para atarnos en corto. Por el cuello y apretando.

Publicado originalmente en catalán.

Futbol per la llibertat

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Futbol per la llibertat és el títol d'un llibre altament interessant que haurien de llegir tots aquells que diuen que l'esport i la política no s'han de barrejar. Sí, ja sabem que en el 99% dels casos es tracta de persones hispanocèntriques que només veuen política en la dimensió nacional del Barça o en les seleccions nacionals catalanes. En el nom d'"Espanyol" o en "la roja", per exemple, no n'hi veuen gens, de política. Segons ells, per tant, és política tot allò que representa unes idees i uns valors diferents als seus. Per això jutjaven inadmissibles les declaracions independentistes de Joan Laporta a la presidència del Barça i, en canvi, no troben gens imperialista la presència del fill del rei d'Espanya a la llotja de l'estadi de Wembley per transmetre al món que les copes del Barça són "glòries d'Espanya".

Ramon Usall, historiador i sociòleg, ha escrit un llibre magnífic que mostra el paper rellevant que sovint ha tingut el futbol en la majoria dels esdeveniments polítics del nostre temps i la instrumentalització que n'han fet i que en fan, en benefici propi, tots els poders estatals, tant els totalitaris com els democràtics. A través de les pàgines de Futbol per la llibertat veiem l'ús que en feien règims com els de Franco, Hitler o Pinochet, però també les causes nobles que han reeixit amb el suport d'alguns clubs i amb el compromís de molts jugadors. Vegem-ne alguns fragments:

"El colonialisme francès [al Marroc], com feia a la resta de territoris colonitzats per evitar que els clubs esportius esdevinguessin símbols nacionalistes locals, imposava per llei la presència mínima de tres jugadors europeus per equip. Una legislació que es mantingué fins al reconeixement de la independència."

"Els mundials de futbol han esdevingut l'aparador per a l'Àfrica per a reivindicar-se."

"Les victòries del Celtic alegraven enormement la població catòlica i nacionalista de Belfast, que, sotmesa a les constants humiliacions dels seus veïns unionistes, trobava en el futbol un referent victoriós. Aquest sentiment el resumia a la perfecció un dels principals cronistes de la història del Belfast Celtic, Bill McKavanagh, que afirmava: Quan no teníem res, teníem el Belfast Celtic, i aleshores ho teníem tot."Bobby Robson amb relació al Barça: "Cada vegada que jugàvem a Espanya era una batalla, ja que hi representàvem Catalunya."

"Aquest afusellament sense judici [Josep Sunyol, president del Barça], evidenciava la virulència que el franquisme manifestaria a posteriori contra un club que sempre fou considerat hostil al règim. [...] En l'àmbit esportiu, la [conseqüència] més evident fou el robatori de Di Stefano un cop aquest ja havia signat el seu contracte amb el club blaugrana."

"El suport que els dirigents espanyolistes donaren a la dictadura de Primo de Rivera acabà de posicionar ideològicament les dues entitats: mentre el Barça representava Catalunya i el catalanisme, l'Espanyol es presentava com un club políticament espanyolista i contrari a les aspiracions nacionals catalanes."

"Pràcticament podem dir que no hi ha hagut cap procés d'alliberament nacional que no hagi tingut el seu fidel reflex en el futbol."

"L'admissió de federacions a la FIFA té, doncs, una evident lectura geopolítica, com ho demostra el fet que bona part dels països independitzats darrerament tramitessin amb la mateixa diligència la seva admissió a la federació internacional que la seva candidatura a les Nacions Unides."

"Nelson Mandela, condemnat a perpetuïtat i empresonat en règim d'aïllament, no tenia dret a jugar ni a assistir als partits de futbol, però celebrava que els seus companys s'autoorganitzessin en l'àmbit esportiu, ja que aquest era un fet que generava companyonia i propiciava enfortir l'ànim de la resistència."

Les dues-centes pàgines d'aquest llibre ens conviden a reflexionar sobre la força de l'esport com a generador d'emocions, com a retrat fidedigne d'allò que som i com a un dels pocs àmbits no virtuals -potser l'únic- en què la llibertat d'expressió i les reivindicacions col·lectives poden ser mostrades al món. La pregunta és: la sublimació de l'esport, absorbint bona part de l'energia de les causes justes, n'afebleix la reivindicació o l'enforteix? Sigui com vulgui, crec que en un món cada cop més globalitzat, on totes aquelles cultures i llengües que no tinguin un Estat propi estan condemnades a desaparèixer, és obvi que l'únic instrument de projecció d'una nació oprimida és l'esport.

La UEFA estudia denuncia contra "el racismo anticatalán del Real Madrid"

El máximo organismo del fútbol europeo ha aceptado analizar una denuncia impuesta por Amics de la Llengua Catalana. La asociación expone que el club blanco impidió el uso del catalán en la megafonía del Bernabéu y permitió los gritos "puta Barça, puta Cataluña".

Por Ferran Martínez
Mundo Deportivo

La UEFA está estudiando la denuncia que les hizo llegar la asociación Amics de la Llengua Catalana contra "el racismo anticatalán del Real Madrid" en el partido de ida de las semifinales de la Champions de la temporada pasada.

La denuncia se formalizó el pasado 27 de junio, dos meses después del partido, con una carta al presidente y vicepresidentes de la UEFA. Según Amics de la Llengua Catalana la denuncia obedecía "sólo a factores extradeportivos. Entendemos que es un acto racista que el Real Madrid impida el uso normal del catalán en la megafonía del estadio cuando el catalán es la lengua oficial del FC Barcelona y también que se permitan los gritos "puta Barça, puta Cataluña" de forma reiterativa".

La asociación quiso esperar "un tiempo prudencial para ver si alguna entidad defensora de los derechos individuales denunciaba estos hechos" para enviar la carta.

La UEFA analiza el caso

El máximo organismo del fútbol continental ha contestado la carta enviada por la asociación en la que les confirma que empezarán a estudiar el caso. En primer lugar, la UEFA escuchará la versión de los hechos del Real Madrid y ha pedido a la asociación catalana que les haga llegar las imágenes de TV3 que cita en la carta.

El St pauli, l' equip antifeixista per excel·lencia, torna a la Bundeslliga

Punk, anarquisme i condons per la Bundeslliga

L’ ascens del St. Pauli a la bundeslliga porta de nou al màxim nivell el club més peculiar del mon: antifeixistes en el seus estatus, té 11 milions de seguidors a Alemanya, el seu president és obertament gay i, ara, és presenta amb una tenda eròtica com patrocinador.

No hi ha club que desperti més passions dins i fora d’Alemanya. El St. Pauli, el club del barri portuari de Sankt Pauli a Hamburg, es va convertir en una icona en els 80 al ser el 1er club del mon que es feia antifeixista, antisexista i antiracista incloent-hi les clàusules als propis estatus. La bandera pirata és el seu logo oficial, i representa l’oposició al establiment capitalista. És una icona mundial de l’esquerra i del futbol. A més a més, és el club amb més sòcies del mon. El seu poder és gran, la seva pressió va aconseguir retirar de l’estadi els anuncis d’una revista masculina al considerar que és denigrava a la dona.

La seva essència es absolutament trencadora en el futbol mundial. “És l’equip de la classe treballadora”, declarava Butje Rosenfeld ex jugador del club i ara periodista. Sankt Pauli es va omplir d’immigrants a finals dels 60 i ara, aquest col·lectiu i el dels estudiants plena un barri on el moviment okupa té una presencia palpable. A més a més, el club és seguit massivament per grups musicals alternatius de tot el mon, des de Bad Religion, Asian Dub Foundation o Turbonegro, que inclús els hi va dedicar una cançó.

Quan estaven a 3era divisió l’estadi acollia a uns 15.000 afeccionats quan la mitja en aquesta divisió és de 200.

El seu president, Corny Littman, és director de teatre i obertament homosexual. Als anys 70 el president del club va decidir canviar el nom de l’estadi pel seu nom propi, però quan l’actual president va entrar a formar part del club, va tornar-li a canviar el mon per l’original, ja que l’antic president havia pertangut al Partit Nazi. Actualment segueix tenint el nom original de Millerntor.

El nou ídol de l’afició és Deniz Naki, alemany de pares turcs que ha portat la seva identificació amb el club fins l’extrem. El passat mes de novembre, a casa de gran rival Hansa Rostock (equip d’una ciutat amb un alt percentatge de vots d’ultradreta) Naki va celebrar un gol anant al fons dels ultres locals i fent el senyal de que els hi tallaria el coll. Un cop va acabar el partit, va clavar la bandera del Sankt Pauli a la gespa.

La seva increïble legió de supporters (només a Alemanya 11 milions) ha atret a multitud de patrocinadors com Dacia i Nike, però qui ha aconseguit ser el patrocinador oficial del Club és Orion, una empresa d’articles eròtics d’Internet. Per celebrar l’ascens han elaborat 20.000 condons amb l’escut del club.

Bloc futbolero antifa

Penya Talibán Blaugrana

Descobriment, almenys per la meva part, d'un nou bloc futboleru de caire antifa, d'esquerres i antiracista. Fa molt bona pinta. Aquí us passo l'enllaç, el qual també estarà disponible de manera permanet als enllaços: http://futbolrebelde.blogspot.com/

Cruyff donará aquest vespre la benvinguda a Maradona

El seleccionador de Catalunya, Johan Cruyff, donarà al vespre la benvinguda a Diego Armando Maradona a l’hotel de concentració d’Argentina.

Johan Cruyff i Maradona s’enfronten dimarts amb les seves respectives seleccions: Catalunya contra Argentina.

Els dos cracks mundials es donaran demà la mà en un gest de benvinguda i ple de simbolisme. Malgrat que Maradona està sancionat per la FIFA, l’astre argentí i seleccionador d’Argentina viatja amb l’expedició argentina i presenciarà des de la grada del Camp Nou el partit que disputaran dimarts en el Camp Nou a partir de les 20.30 hores.

Federació Catalana de Futbol

El moviment olímpic no pot honorar falangistes

Manifest de la Campanya Internacional per fer dimitir Samaranch de la Presidència d'Honor del Comitè Olímpic Internacional


Benvolgut Senyor/Benvolguda Senyora,

Des de la seva fundació l’any 1894, el Moviment Olímpic -com a expressió de l’esport mundial organitzat- no ha deixat d’insistir en la necessitat que l’esport fos vist com una gran activitat disseminadora de valors ètics i democràtics arreu del món. Els seus documents fundacionals i de principis, inclouen entre aquests valors la germanor, la llibertat i la igualtat entre les comunitats humanes. Així, la Carta Olímpica, en la seva versió promulgada el 7 de juliol de 2007, parla en el seu primer punt del “valor educatiu del bon exemple i el respecte pels principis ètics fonamentals universals”. Alhora, al seu punt segon, estableix que l’esport ha de ser un mitjà per promoure una “societat pacífica preocupada per la preservació de la dignitat humana”. En paral.lel a això, el seu punt 4 destaca que “la pràctica de l’esport és un dret humà”.

Revelacions documentals recents, difoses per la prestigiosa revista d’història “Sàpiens” -amb seu a Barcelona- confirmen ben clarament que Juan Antonio Samaranch, president honorari de l’actual Comitè Olímpic Internacional, té un passat feixista i de clara col.laboració amb el règim totalitari del General Francisco Franco a l’Estat espanyol. Ho confirma sense cap gènere de dubte la fotografia que reproduïm més avall, reproduïda de l’esmentada revista, de la què importants historiadors han avalat la certesa documental. Nosaltres sincerament considerem que aquest fet fa del tot incompatible i incongruent que el Sr. Samaranch pugui continuar ostentant el càrrec de President Honorari del Comitè Olímpic Internacional. És per això que us demanem que us adheriu, personalment -o com a entitat- a la campanya internacional per exigir-ne la dimissió immediata. Us ho demanem pel bé de la democràcia i de l’esperit de germanor que ha d’imperar entre els pobles que conformen la gran família de l’esport mundial. Si l'any 1948 l'hongarès Nikolas Hurthy va ser expulsat del C.O.I. per haver donat suport al règim nazi de Hitler i si el 1950 també ho fou l'italà Giorgio Vaccaro per haver donat suport al règim feixista de Benito Mussolini, és lògic que el Sr. Juan Antonio Samaranch també hi sigui suspès ara del seu càrrec de president honorari. No fer-ho seria un insult per a tots els demòcrates i per a totes les víctimes de règims feixistes a tot el món. Voldríem també afegir que en demanar aquesta suspensió ho fem amb el ple suport de l'associació Amical Mauthausen de Barcelona entre d'altres acreditades associacions de Drets Humans.

Atentament,

Democràcia i Dignitat a l’Esport/ Democracy and Dignity in Sport
info@democracyanddignityinsport.cat

Per adherir-vos o per saber més d'aquesta campanya, us preguem que us dirigiu al link: www.democracyanddignityinsport.com

Dale patadas a la crisis... V encuentro futbolístico por la humanidad

¿Jugaste al billar y te subiste al tapete a chutar las bolas contra los agujeros? ¿La última vez que te paró un urbano con su silbato protestaste airadamente reclamando que no estabas en fuera de juego?¿Últimamente te tiras a la piscina haciendo teatro para engañar al socorrista? ¿Llegas a las asambleas pensando que van a durar 90 minutos? (iluso). Está claro, tienes mono y tu cuerpo siente la llamada del...

V Encuentro Futbolístico por la Humanidad y contra el Neoliberalismo

El próximo 20 de junio, en el Forat de la Vergonya. Has leído bien, volvemos a la carga y ya van... ¡cinco! (sí, sí, ¡eso tiene rima!). Cuéntaselo a tus colegas, lía a tus compas de asamblea o vente con tus padres. Junta a 4+portero, añádele unos cambios, deja los malos rollos y la vergonya en casa y vente a jugar al Forat. Recuerda que los equipos mixtos son siempre más divertidos: altos y bajos, jóvenes y menos jóvenes, chicos y chicas, de aquí y de allí, figurines y figurones... Contra más seamos más reiremos.

Desde las alturas quieren boicotear el encuentro: te meten a la cárcel por insumiso a la especulación y las penas multa (NO al Pla Caufec!), o por expropiar a la banca. Te dejan sin trabajo (Que la crisi la paguin els rics!) y ya ni pa colarte en el metro te llega (¡pues vente en bici!). Los estudiantes venían en masa (Canya a Bolonya) hasta que los pararon a base de porrazos y pelotazos... otro tipo de pelotazos, claro. La SGAE y las políticas del gobierno quieren cortarnos las alas en Internet y dicen que acabar con la piratería... O eso creen ellos.

Porque nosotros aquí seguimos. Y ante la crisi, decreixement y a correr. Que no se te caigan los anillos y ponte tus mejores galas: camiseta y calzones cortos para enseñar brazos y piernas, ata bien los cordones de tus bambas, súbete los calcetines y vente a sudar la gota gorda con otra gente tan "en forma" como tú. O acércate a animar a tus compas a cobijo de una buena sombra con una cervecita o refresco, que en compañía siempre sientan mejor. No te lo puedes perder y no tienes excusa, porque puedes seguir el encuentro escuchando las locas y apasionantes retransmisiones de Ràdio ContraBanda en el 91.4 fm o en Internet para todo el mundo desde www.contrabanda.org.

De Grácia a la Barceloneta y desde Esplugues a Santa Coloma ya se corrió la voz. En Sants, Nou Barris y el Poblenou tampoco se lo quieren perder. En Sant Andreu ya llevan tiempo jugando y en el Raval andan anunciándolo por las esquinas. Hace tiempo que traspasó la geografía barcelonesa y desde todos los rincones de la galaxia quieren venir a jugar (marciano ya detectamos alguno en las anteriores ediciones).

El guante está echado. Quien se atreva a recogerlo tiene hasta el día 18 para apuntarse. El límite será de 24 equipos y los partidos empezaran puntales. Seguimos buscando una mano inocente para el sorteo y los horarios... seguimos sin encontrarla (un mosso se presentó voluntario... aún nos duele la barriga de las carcajadas... y la cabeza de los porrazos).

¿Te atreves?

CSRZ (Col·lectiu de... ejem... ¿pero estos no estaban disueltos después de la paliza que les dieron en el último encuentro? Mmmm...)

PD: Para participar en este despropósito escribe al correo del col·lectiu (ellokal@pangea.org) o llámanos al 93 442 21 01, diciéndonos el nombre de tu equipo y el número de jugador@s que seréis. Deja también un teléfono de contacto para informarte de los horarios. Sólo podremos ser 24 equipos, así que no tardes en apuntarte.

La historia del video de la inspiración del Barcelona

Todos se preguntan qué pudo haber pasado minutos antes de la gran final de la Liga de Campeones en el camerino azulgrana y gracias a un video publicado por la cadena catalana TV3 las incógnitas al respecto se han dilucidado. Imágenes de la película “Gladiador” fueron el punto clave de motivación de Pep Guardiola para sus muchachos.

“Necesito un favor para poder ganar la Copa de Europa”, le expresó a través de un mensaje de texto el entrenador culé a su amigo Santi Padró, quien sin dudarlo un segundo preparó un video de siete minutos con imágenes de la película “El Gladiador”, con el fondo musical del “Nessum Dorma”.

Guardiola no quiso seguir la tradición de la charla técnica. Sólo quiso que sus dirigidos se concentraran en el video 15 minutos antes de saltar al terreno de juego, mientras los jugadores del Manchester United hacían el calentamiento previo en el césped.

Los detalles del video los ha dado conocer el periodista Santi Padró, amigo personal del técnico y quien tuvo la misión de construir el mini documental. "Recibí un SMS de Pep que decía: 'Necesito un favor para poder ganar la Copa de Europa'", ha comentado Padró a un programa de la televisión catalana. En cuanto al contenido del vídeo, el creador del mismo explicó que se mezclaron imágenes del equipo con las de la película dirigida por Ridley Scott y que en 2000 ganó cinco premios “Oscar”.

El video juega con imágenes de la producción cinematográfica y las contextualiza con la situación del equipo. Guardiola, según comentó Padró, le puso sólo una condición: "que en el vídeo aparecieran los 24 jugadores de la plantilla". Guardiola vio el video dos días antes del encuentro y luego le hizo una promesa al periodista: "Si ganamos la ''Champions'' te dejo sacar el vídeo por la tele".

Una promesa cumplida, porque Santi Padró también fue campeón.

Tomado de Futbolete

FC Barcelona tricampeón

Exit del primer Mundialito Antirracista de Zaragoza

La capital aragonesa va acollir el passat dissabte 9 de maig la primera edició del Mundialito Antirracista de futbol i bàsquet, organitzat per diversos col·lectius antifeixistes i on hi participaren tot tipus d'equips: associacions, immigrants, veïns i veïnes... una concorreguda jornada festiva que emula altres projectes semblants com el Mundialito Antirracista de Alcorcón o el mític Mondiali Antirrazzisti que se celebra des de fa molts anys cada estiu a Itàlia. Zaragoza s'està convertint en un important centre d'activitats antifeixistes, com ja van demostrar el passat 1 de Maig plantant cara a la manifestació neonazi d'Alianza Nacional.

Fuente: Antifeixistes

Futbol: apologia al feixisme impune

L'equip del Real Madrid ha estat penalitzat a la ridícula xifra de 3.000 euros després que un grup d'aficcionats que portaven banderes i pancartes amb simbols ultres i radicals proferiren insults i gestos feixistes durant el partit contra el Osasuna.

Una vegada més queda en evidència l'elevada permissivitat que els equips de futbol tenen amb aquests tipus d'actituds xenòfobes d'una part dels seus seguidors. A sobre, la Federación Española de Fútbol (RFEF) sense cap tipus de vergonya, ha emés dues sancions més que demostren el poc interés que tenen per acabar amb aquestes actituds: el jugador del Sevilla, Frederic Kanouté haurà de pagar 3.000 euros també per mostrar una samarreta amb la paraula Palestina durant un partit de Copa. I el Barça haurà de pagar 4.500 euros per deixar passar 3 llaunes de cervesa a l'estadi.

Els Mossos censuren una pancarta al Catalunya-Colòmbia

El passat diumenge, i en motiu del partit de la selecció catalana contra la selecció colombiana, les JERC i membres del Col·lectiu Maloka, ens vam trobar per fer i penjar varies pancartes denunciant el terrorisme d'estat que està realitzant l'administració d'Uribe a Colòmbia des de fa anys, contra els moviments politics i socials de l'esquerra colombiana.



Els Mossos d'Esquadra retiren una pancarta de les JERC i del Col•lectiu Maloka durant el partit del Catalunya Colòmbia

La pancarta conjunta de les JERC i el Col•lectiu Maloka, denunciava els més de 1100 desapareguts, els més de 250 sindicalistes assassinats i les més de 950 execucions extrajudicials que s'han dut a terme per part del Govern d'Uribe

El passat diumenge, membres de les JERC i del Col•lectiu Maloka, varen desplegar al Camp Nou dos pancartes en solidaritat amb les lluites populars que s'estan duent a terme a Colòmbia, i denunciant les polítiques extorsionadores del Govern d'Uribe, enfront les classes populars del país.

La normalitat d'aquest acte es va veure trancada als voltants de la mitja part del partit, quan membres de la seguretat privada de l'Estadi del F.C. Barcelona, varen comunicar els integrants de les dues organitzacions que havien de retirar una de les pancartes, ja que aquesta ,segons els Mossos d'Esquadra, era ofensiva.

A la Pancarta en qüestió, s'hi podia llegir: "URIBE: 1100 desapareguts, 250 sindicalistes assassinats i 950 execucions extrajudicials. No més terrorisme d'estat". Des de les dues organitzacions, es va intentar dialogar amb els cossos de seguretat, però fent cas omís de les explicacions dels membres del Col•lectiu Maloka i de les JERC, aquests van procedir a retirar la pancarta.

Des de les dues organitzacions veiem aquests fets com un greu atemptat contra la llibertat d'expressió d'ambdues organitzacions, i més encara quan els arguments mostrats pels Mossos d'Esquadra i els Cossos de Seguretat de l'estadi, estaven basats en uns arguments ofensius, que en cap moment es mostraven a la pancarta.

Per aquests motius demanem al màxim responsable de l'operatiu dels Mossos d'Esquadra destinats el passat diumenge al Camp Nou i al mateix temps al Conseller Saura, que doni explicacions sobre els fets transcorreguts el passat diumenge al Camp Nou.

Des de les JERC li demanem al Conseller Saura, la seva opinió sobre altres pancartes exhibides al llarg del partit, i que tenien relació amb la situació política a Colòmbia, i que en aquest cas, no van ser censurades pels cossos de seguretat de l'estadi i pel Cos dels Mossos d'Esquadra, tal i com va ser el cas de la pancarta signada amb l'anagrama del seu partit polític, i que va ser present al llarg de tot el partit de la Selecció Catalana.

Finalment des de les JERC, ens volem solidaritzar amb tots els afectats per les polítiques obscures que es duen a terme des del Govern de Colombià, envers els moviments socials i polítics de l'esquerra democràtica Colombiana, on dia darrera dia, pateixen la violació i la persecució per part del Govern d'Uribe, amb diferents actuacions totalment contraries als Drets Humans.