El futbol serveix als quítxues per a reivindicar-se

El Mushuc Runa, fundat per indígenes el 2003 a partir d'una cooperativa de crèdit, arriba a la primera divisió de l'Equador. El club és un exemple d'èxit d'una iniciativa sorgida d'una comunitat autòctona. "El Mushuc Runa representa la nostra cultura", diu una aficionada.

Nationalia.cat

Seguint el lema "Serietat i afany per a aprendre", l'equip de futbol Mushuc Runa ("Home Nou" en quítxua), conegut popularment pel malnom de "Ponchito", és el primer equip sorgit del món indígena (va ser fundat per quítxues chibuleos) que ha aconseguit arribar a la màxima categoria del futbol equatorià, la Sèrie A. Dos noms són claus en aquesta història d'èxit: el de Luis Chango, empresari quítxua chibuleo que el 2003 va fundar un club de futbol per a vehicular aquesta identitat, i el de la cooperativa d'estalvi Mushuc Runa, fundada el 1997 per 38 indígenes i de la qual Chango és gerent. De ser un conjunt amateur, ha arribat al cim del futbol equatorià.

L'èxit ha servit per a endegar un procés d'autoestima per part de molts quítxues, sentiments de superació del complex d'inferioritat molt difós, en sintonia amb la marginació històrica del poble quítxua. De fet, el mateix Chango, de petit, va haver de superar el menyspreu del futbol per part de la seva pròpia família, que el considerava una forma de perdre el temps. Una mentalitat lligada al treball infantil: jugar al futbol va contra la productivitat i és propi de ganduls. Cosa que ara xoca amb la influència de la cultura occidentalitzada entre els joves autòctons.

Pensant en el futur, Chango ha fundat una escola de futbol que serveixi de pedrera infantil. El club té convenciment que, així, trenca amb els fets les "barreres mentals", no solament del poble quítxua sinó també d'altres pobles indígenes. Ara Chango està ajudant a finançar la construcció d'un estadi propi a Echaleche, a 3.260 metres d'altitud. Mentre, l'equip disputa els seus partits com a local a l'estadi de Bellavista, a Ambato, a 2.577 metres. És a Ambato on està situada la seu del club, governat per la cooperativa d'estalvi, que avui té sucursals en diverses províncies de l'Equador, amb més de 170.000 socis.

Chango no vol ser exclusivista pel que fa a la composició del seu equip. Evita que el conjunt perpetuï l'exclusió que sofreix el poble quítxua: actualment, el Mushuc Runa té jugadors afroequatorians, mestissos, argentins i uruguaians, dirigits per un entrenador argentí, César Vigevani, qui va lluir una samarreta amb el lema "Orgullós de ser indígena" quan l'equip va aconseguir l'ascens a Primera Divisió.

Un somni fet realitat abans del que es podia preveure

Els observadors consideren l'ascensió del Mushuc Runa com a gairebé miracolosa. Ningú no es pensava que en tan pocs anys i amb tan pocs mitjans aconseguiria arribar al cim del campionat, entre els grans de l'Equador. Els seus dirigents són molt realistes i admeten que és difícil encara situar-se entre els primers de la lliga. Continua sent el temps d'aprendre, per a mantenir la categoria enguany, tot pensant, però, que s'ha d'arribar a poder competir en tornejos internacionals. En qualsevol cas, els aficionats del Mushuc Runa poden celebrar ja la seva primera victòria a la Sèrie A, aconseguida el 8 de març: l'equip ha abandonat la cua de la classificació.

Són cada dia més els quítxues aficionats amb el seu equip. Els motius els resumia Josefina Hualo, en declaracions a la BBC: "El Mushuc Runa representa la nostra cultura i, per això, li dono suport de tot cor, a les bones i a les males. És emocionant veure'l jugar contra els equips més importants i antics de l'Equador", Unes paraules ampliades en una altra declaració al mateix mitjà, fetes per César Pandi, membre de la comunitat de Echaleche: "Amb la nostra presència als estadis, volem convidar tots els indígenes que viuen en diverses ciutats de l'Equador que siguin partícips d'aquest gran projecte en el futbol que representa el Mushuc Runa".

El diari de més difusió de l'Argentina, El Clarín, ha reconegut que el Mushuc Runa és "ara objecte d'admiració en el futbol de l'Amèrica del Sud, amb un impecable manejament econòmic [...]. Chibuleo és la història d'una reivindicació. L'expliquen tants aixecaments indígenes que van néixer allà i que des d'allà van lluitar en nom de la restitució de tants drets robats". Darrere de les victòries esportives del Mushuc Runa hi ha "una història màgica de constància i superació [...]. El futbol va transformar la comunitat en un fenomen nacional que, amb molta naturalitat, supera allò que és esportiu. És una admiració per a tota la societat".

Més encara, aquest fenomen s'escapa de la imatge dels indígenes com a gent només apta per a l'agricultura i per activitats relacionades amb el camp, i ser tan sols subjectes de crèdit d'alt risc, de "poca confiança i no rendibles", segons apunta el mateix web de la cooperativa. L'èxit de la cooperativa que finança el club demostra com n'estaven d'equivocats determinats sectors socials, molt sovint lligats al poder.